The first complete Catalan bible translation was produced by the Catholic Church, between 1287 and 1290. It was entrusted to Jaume de Montjuich by Alfonso II of Aragon. Remains of this version can be found in Paris (Bibliothèque Nationale). Also, in the same French library, we can find another translation into Catalan, which Jaume II of Aragon received on November 23, 1319.
In the early fifteenth century appeared another whole Bible translation by Bonifaci Ferrer. In 1490 a psalter by Joan Roís de Corella came to light in Venice. The Valencian Bible by Bonifaci Ferrer was printed in 1478 before any Bible was printed in English or Spanish. [1][2] The prohibition, in Spain and other Catholic countries, of vernacular translations, along with the decline of the Catalan language until its renaissance in the nineteenth century, explains why there were no translations into Catalan from the sixteenth to the nineteenth century.[3]
In 1832 a Catalan exiled in London, Josep Melcior Prat i Colom, sponsored by the British and Foreign Bible Society, translated the New Testament (Lo Nou Testament de nostre Senyor Jesu-Christ), which was published afterwards in Barcelona (1836) and Madrid (1888).[4]
Contents |
In the twentieth century many new translations flourished, both Catholic and Protestant.
For the Ecumenical translation, Catholic and Protestant translators worked together. However, there are two editions: a Catholic edition with the deuterocanonical books and a Protestant edition without.
| Translation | Genesis 1:1–3 | John 3:16 |
|---|---|---|
| Bíblia Catalana Interconfessional (BCI) | Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: -Que existeixi la llum. I la llum va existir. | Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. |
| Bíblia Evangèlica Catalana (BEC) | En el principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’abisme i l’esperit de Déu planava per damunt les aigües. I Déu digué: “Que hi hagi llum”; i hi hagué llum. | Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna. |
| Bíblia dels monjos de Montserrat | Al principi, Déu creà el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien l'oceà i l'esperit de Déu batia les ales sobre l'aigua. Déu digué: «Que hi hagi llum». I hi hagué llum. | Perquè tant va estimar Déu el món, que va donar el seu Fill unigènit perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui la vida eterna. |